Campanya 2012

La campanya d’excavacions duta a terme durant el mes d’abril de 2012, fou el resultat d’una sèrie d’estudis previs realitzats a Menorca que tenien l’objectiu de localitzar indicis d’explotació de minerals a la Prehistòria de les nostres Illes.

De tots els runams de mina de sa Mitja Lluna, només es va intervenir el runam nord amb la realització de sis sondejos, dos de 1x1 m i quatre de 1x2 m. A més a més, es va prospectar intensivament la zona per recuperar tot el material arqueològic superficial. Aquestes feines varen servir per confirmar que estavem davant una mina de coure que s’hauria explotat al manco des del bronze inicial.

L’estratigrafia documentada fa pensar en aportacions de terra que no sempre es dipositen des de la mateixa direcció. A vegades, la matriu terrosa de les unitats estratigràfiques (UEs) és abundant, mentre que d’altres, és inexistent. El mateix podem dir de la runa, que és de mida molt variable. Una vegada esgotada l’estratigrafia d’origen antròpic, la roca que trobam és sempre un gres fi, amb una superfície molt llisa i que no mostra signes d’haver sofert cap alteració antròpica. És possible que el filó de coure estigués en una posició horitzontal en aquesta zona del jaciment, i que en esgotar-lo la superfície del sòl quedàs d’aquesta manera uniforme.

El sondeig dels quadres 108-109/219 marca l’excepció. És tracta del sondeig que es va efectuar més a la vora del penya-segat, en el transsecte que travessa el runam d’est a oest. La potència del runam documentat supera els 2 m. Al final d’aquest sondeig, la roca mare és més irregular. Aquí es va trobar la veta de coure amb una maça de miner de més de 15 kg (conjunt 11) amb signes d’haver-se usat per copejar, situada just a la UE del damunt (UE 13). A més, també a la UE 13, va aparèixer un dels fragments de ceràmica que podríem datar en l’edat del bronze. La presència d’una acumulació important de carbons a la UE immediatament posterior (UE 33) fa pensar en l’existència d’un tros de llenya carbonitzat que pogué acabar entre el runam com a fems.


Conjunt 11. Maça de miner de més de 15 kg.

Veta de coure localitzada just davall del conjunt 11.

Pensam que en aquest darrer sondeig es va trobar un front de treball que seria interessant analitzar en un futur excavant en extensió la zona més propera al penya-segat. La potència del runam acumulat ens mostra uns treballs miners, bé molt intensos, realitzats en poc temps i amb molta mà d’obra, o bé uns treballs menys intensos que es dilatarien molt cronològicament.

Les eines de miner de sa Mitja Lluna
A sa Mitja Lluna només hem pogut documentar l’existència d’eines lítiques, encara que podrien haver existit d’altres materials peribles que el pas del temps hauria fet desaparèixer (fusta, os...).

Les eines trobades a Illa den Colom son maces de miner que consisteixen en còdols de gres fi de certa duresa, retocats en moltes ocasions per al seu manegament. En altres casos, només es pot saber que s’han usat com a percussors per les seves marques d’ús als extrems (com és el cas del conjunt 11). Aquest tipus de maces són d’ús generalitzat durant tota la prehistòria, encara que poden presentar petites variacions regionals sobretot en la forma de subjecció del mànec, el material usat, i depenent del treball al qual es destinarien.

Platja de sa Punta dels Macs.
En general, sembla que el treball pel qual estaven destinades les maces de sa Mitja Lluna, freqüentment provocava la seva fragmentació. Quasi totes les maces recuperades es troben fragmentades, segurament com a conseqüència del seu rebuig entre els materials dels runams, encara que hi ha excepcions. Això ens fa pensar que l’adequació pel treball d’aquestes eines era molt rudimentària i relativament senzilla degut a que en la seva majoria tenien una curta vida útil. Per altra banda, l’aprovisionament de maces devia ser fàcil, ja que els còdols abunden a algunes de les platges d’Illa den Colom, i aquests provenien amb una probabilitat molt alta de sa Punta des Macs, on l’accés és fàcil i no molt en fora de la mina. Per tant, encara que les maces són d’un material relativament fràgil en comparació a altres exemples d’eines de la Península Ibèrica, podem pensar que són suficientment útils i suficientment abundants com per usar-les en els treballs de sa Mitja Lluna.